Citologia: l’estudi de les cèl·lules, clau per al diagnòstic i la prevenció

Segons el mètode de recollida de les cèl·lules, podem parlar de citologia exfoliativa o de citologia per punció aspiració amb agulla fina (PAAF).

La citologia exfoliativa consisteix en el raspatge de la superfície de l’òrgan a valorar. No permet fer estudis de lesions profundes, donat que únicament s’obté material de la superfície. En són exemples la citologia ginecològica (cervico-vaginal) o els raspallats bronquials o biliars, entre altres. També es considera dins de les citologies exfoliatives l’estudi citològic de les orines, que estudia les cèl·lules de la mucosa de la via urinària que es descamen a la llum.

La citologia PAAF permet l’estudi de nòduls, masses o òrgans. Si les lesions són superficials, es pot dur a terme sense suport de tècniques d’imatge, a través de la palpació. Si les lesions són profundes, caldrà guiar-se mitjançant tècniques d’imatge com l’ecografia (convencional o eco-endoscòpia) o la tomografia axial assistida per ordinador.

Amb l’adveniment de tècniques d’intel·ligència artificial (IA) aplicades a la medicina, s’han desenvolupat sistemes que automatitzen la lectura i assisteixen el diagnòstic en citologia en medi líquid en el camp de la ginecologia.

Aquests sistemes digitals d’assistència al diagnòstic ajuden a reduir el temps de cribratge sense afectar el rendiment diagnòstic en comparació amb la revisió manual i aporten certa estandardització en el diagnòstic morfològic, que compta sempre amb cert grau de subjectivitat.

Gran part del volum de citologia l’ocupa la citologia ginecològica, sobretot la cervico-vaginal. Durant molts anys la prevenció secundària del càncer de cèrvix (CC) s’ha basat en la citologia convencional. El descobriment que la infecció persistent per determinats genotips del virus del papil·loma humà (VPH) causa la majoria de CC i les seves lesions precursores ha fet canviar el paradigma del diagnòstic d’aquestes lesions, i també ha obert la possibilitat d’una prevenció primària mitjançant les vacunes.

La detecció del VPH en comparació amb la citologia convencional incrementa la sensibilitat per detectar lesions d’alt grau o més (anomenades HSIL/CIN2+) en un 30-40%, tot i que la citologia és més específica. A més, també s’ha demostrat que implementar la detecció del VPH a partir dels 30 anys incrementa la protecció davant el carcinoma infiltrant i dur-la a terme cada 5 anys protegeix més que l’estudi citològic convencional cada 3 anys.

D’aquesta manera, en cas d’obtenir un resultat de VPH negatiu, no caldrà que la pacient es faci cap més prova fins al cap de 5 anys. En cas d’un resultat positiu, caldrà fer una citologia amb finalitat tant de triatge, és a dir, seleccionar aquelles dones que tenen més probabilitat de tenir o desenvolupar una lesió d’alt grau i que necessiten proves addicionals (com una colposcòpia) o controls estrets, com amb finalitat diagnòstica (saber si la pacient té cap lesió o no i de quin grau).

La valoració de l’extensió citològica

La valoració de l’extensió citològica és una tècnica laboriosa que requereix professionals citotècnics i citopatòlegs experimentats. Els citotècnics són professionals, majoritàriament tècnics superiors en anatomia patològica i citologia, subespecialitzats en cribrar i fer una primera aproximació diagnòstica de les extensions citològiques que després diagnostica i valida el citopatòleg. Molts d’ells són tècnics en anatomia patològica i citologia que, a més, es formen en un curs, com a mínim d’un any acadèmic, en escoles de citologia; però en alguns casos són tècnics

mitjans en ciències, com per exemple biòlegs. Quant als citopatòlegs, són anatomopatòlegs amb competències específiques en citologia general, una subespecialitat reconeguda en molts països però no al nostre

Una àrea en expansió és la citologia intervencionista, que implica que els citopatòlegs obtinguin la mostra realitzant la punció al quiròfan i avaluant al moment si és adequada o requereix repetir-se. Aquesta punció es pot fer ecoguiada o, en el cas de les lesions superficials, mitjançant la palpació. En molts centres hospitalaris hi ha un gabinet de puncions coordinat per l’equip de citopatòlegs i també s’ofereixen interconsultes hospitalàries per fer puncions a pacients ingressats.