Si no pots veure bé aquesta newsletter fes clic aquí

Núm 5. Gener 2023

Per a l’èxit d’un tractament farmacològic és fonamental que, a més de la prescripció adequada del fàrmac, s’hagi seleccionat la dosi òptima per al pacient.

Calcular correctament la dosi d’un fàrmac és molt important per a la seguretat del pacient, sobretot per evitar errors que puguin comportar-li conseqüències greus.

Amb aquesta finalitat, el monitoratge terapèutic de fàrmacs (MTF),  més conegut com a TDM pel seu nom en anglès Therapeutic Drug Monitoring (TDM), és una branca de la química clínica i la farmacologia clínica que s'especialitza en la mesura dels nivells de medicaments en sang. Està enfocat principalment a fàrmacs amb un rang terapèutic estret o fàrmacs que poden ser fàcilment infraterapèutics o tòxics.

En el passat, el monitoratge de fàrmacs era recomanat per a antibiòtics amb un rang terapèutic estret i un alt risc de toxicitat per sobredosi, com els glucopèptids i aminoglucòsids.

Actualment, ha crescut l'interès a prevenir el fracàs terapèutic a causa d'una infradosificació que compromet l'èxit terapèutic i accelera l'aparició de la resistència a antibiòtics. Aquesta resistència a antibiòtics és considerada una amenaça creixent per a la salut pública i es produeix quan bacteris, virus, fongs i paràsits canvien al llarg del temps i deixen de respondre als medicaments.

Sobre la base de l'evidència actual, diversos experts posen de manifest la necessitat d'ampliar el TDM per a altres antimicrobians com els betalactàmics (penicil·lines, cefalosporines, monobactàmics i carbapenèmics) i l’oxazolidinona (linezolid).

Estructura de la cefuroxima, una classe de medicament anomenat antibiòtic de cefalosporina

Dins del laboratori clínic, una part fonamental és l'estudi de la farmacocinètica. És la branca de la farmacologia que estudia la relació entre la dosi administrada i la concentració observada en els fluids corporals i/o teixits. 

La farmacocinètica en pacients de vigilància intensiva és un procés complex i amb un canvi dinàmic, desencadenat per processos aguts (com la inflamació sistèmica -canvis en el volum de distribució- i renal i/o disfunció hepàtica) i malalties cròniques existents (com les hepàtiques, cardíaques i metabòliques).

Les poblacions subjectes al TDM d'antimicrobians inclouen pacients de vigilància intensiva o els que se sotmeten a tractaments a llarg termini.

Les dades necessàries per al TDM inclouen la condició del pacient (pes, comorbiditats i problemes renals), la concentració de l'antibiòtic en fluid corporal i/o teixits, i la concentració mínima inhibitòria (MIC) per al microorganisme.

Els tipus de mostra més comuns per determinar la concentració antimicrobiana en el laboratori són en matriu de plasma o sèrum.

Els mètodes analítics disponibles per mesurar les concentracions d'antimicrobians són principalment de dos tipus: immunoassajos i cromatogràfics.

En els últims anys existeix una clara tendència a la implementació amb mètodes cromatogràfics. Els de cromatografia líquida d’alta eficàcia (HPLC) utilitzen principalment detectors com els d'UV/V, díodes o fluorescència, que requereixen un pretractament laboriós i uns temps d'anàlisi llarg.

En què es basa la tècnica de cromatografia?

Si cal usar pretractaments més curts i analitzar diversos antimicrobians amb temps d’anàlisi menors, el tipus de detector a utilitzar serà l’espectròmetre de masses, però aquests detectors  requereixen una inversió econòmica més gran i no estan disponibles en tots els laboratoris.

En termes generals es tracta de tècniques instrumentals de gran complexitat, molt específiques i sensibles, característiques indispensables per al monitoratge d'antimicrobians.

El laboratori aposta preferentment per la validació d’aquest mètode amb la finalitat de donar un suport al diagnòstic d’excel·lència i ser un referent per als centres sanitaris que ho requereixen.

Altres mètodes existents per mesurar les concentracions d'antimicrobians, com els immunoassajos, encara que obtenen la concentració total del fàrmac més ràpid, es caracteritzen per la limitada especificitat analítica a causa d'anticossos heteròfils, anticossos enfront d'altres reactius inespecífics i/o reaccions creuades amb uns altres fàrmacs o metabòlits similars estructuralment.

La TDM de medicaments antimicrobians és un camp que requereix coneixements i experiència multidisciplinària: metges intensivistes, infectòlegs, farmacèutics i especialistes de laboratori com microbiòlegs i bioquímics.

Quin és el procés de preparació de les mostres abans d'introduir-les al cromatògraf?

Com es tracta el resultat que proporciona el cromatògraf?

Un espai dedicat al nostre valuós equip de persones que pretén donar a conèixer en profunditat qui hi ha darrere del professional. Un racó on teixir les històries, experiències i pensaments que parlen de qui som des de la proximitat.

Clica, suma't i fem xarxa!

Donar-me de baixa