Si no pots veure bé aquesta newsletter fes clic aquí

Núm 8. Setembre 2023

Un dels principals problemes de salut als quals ens enfrontem al segle XXI és el de les resistències als antibiòtics. Tot i que és un procés natural, l'ús indiscriminat que se n'ha fet ha accelerat el procés, de manera que molts antibiòtics que abans eren efectius davant determinats bacteris ara han deixat de ser-ho i ens trobem amb bacteris extremadament resistents.

Aquest preocupant escenari planteja una amenaça significativa per a la salut mundial. Les infeccions bacterianes, que abans podien tractar-se amb relativa facilitat, ara es converteixen en desafiaments cada vegada més grans. Els avenços mèdics i els èxits obtinguts en dècades anteriors estan en perill, ja que ens trobem amb bacteris capaços d'evitar els efectes dels fàrmacs més potents i de resistir fins i tot els tractaments més agressius.

La magnitud d'aquest problema és alarmant i si no es prenen mesures urgents, podríem estar endinsant-nos en una era postantibiòtica, en què fins i tot infeccions comunes podrien convertir-se en amenaces mortals un cop més. Amb aquesta situació, és crucial abordar la resistència als antibiòtics des de diverses perspectives, incloent-hi recerca científica, educació i polítiques globals. Cal una acció conjunta per preservar l'eficàcia dels antibiòtics existents i desenvolupar noves estratègies contra els bacteris resistents. 

Actualment, diversos investigadors lideren  estudis i descobriments que impulsen alternatives terapèutiques innovadores per lluitar en  aquesta crisi sanitària. El Servei de Microbiologia del centre Mas Blau juntament amb el Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar continuen destacant com a referents de la xarxa en la investigació de la resistència als antibiòtics.

La tesi doctoral titulada "Avaluació de diverses opcions terapèutiques en Pseudomonas aeruginosa extremadament resistents, incloent-hi els clons d'alt risc, mitjançant models farmacocinètics/farmacodinàmics in vitro" és el fruit de la investigació realitzada aquest any al laboratori del centre Mas Blau.

Sota la direcció de la Dra. Milagros Montero del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital del Mar, la Dra. Sandra Domene ha demostrat l'eficàcia del sistema hollow fiber en la combinació de diversos antibiòtics per afrontar el repte de les Pseudomonas aeruginosa, bacteris extremadament resistents als antibiòtics (XDR). 

Mitjançant aquest estudi pioner, s'ha adoptat una aproximació integral en l'avaluació de l'efectivitat dels fàrmacs més prometedors, així com en la identificació de les millors vies d'administració per fer front a les Pseudomonas aeruginosa. Aquesta investigació ha obert noves perspectives en el camp del tractament d'infeccions greus, perquè ofereix una comprensió més profunda dels mecanismes de resistència i els factors clau que influeixen en aquesta amenaça microbiològica, així com en l'èxit terapèutic.

Dra. Sandra Domene al laboratori del centre Mas Blau

La indústria farmacèutica està cercant nous fàrmacs, però les possibilitats, per la pròpia estructura química, són limitades; i el procés de síntesi de nous productes és lent i complex. Aquesta situació obliga a fer plantejaments diferents i a buscar altres opcions terapèutiques. 

Una de les opcions és la combinació de diferents fàrmacs, reutilitzant-ne alguns dels quals ja disposem al nostre arsenal terapèutic. La idea és que, donat que els mecanismes de resistència són diversos i el mecanisme d’actuació de cada fàrmac també, combinant els fàrmacs i les dosis adequades podem aconseguir que els diferents mecanismes d’acció es potenciïn, controlant-ne també la toxicitat. 

Els bioreactors hollow fiber són estructures que intenten simular les condicions microambientals del cos humà, i permeten extrapolar què passaria en situacions d’infeccions per determinats bacteris amb l’administració de diferents règims terapèutics.

Per tal de determinar quina combinació terapèutica és la més efectiva, s'han establert mètodes que eviten posar en risc els pacients i asseguren un enfocament ètic. Una eina innovadora utilitzada en aquest context és l'estructura coneguda com a hollow fiber. Aquest sistema peculiar permet dur a terme les proves sense necessitat d'aplicar-les directament als pacients i garanteix així la seva seguretat i benestar.

Els elements que formen aquest sistema són:

• El cartutx de fibres, format per feixos de fibres òptiques especials, que tenen un forat central o un buit al seu interior, d’unes 200µm de diàmetre. Els bacteris a estudiar s’inoculen en aquest espai entre capil·lars, i se’ls fa arribar el medi de cultiu que els proporciona tant els nutrients com els fàrmacs que es volen estudiar, que es difon lliurement a través de les parets dels capil·lars.
• Un reservori central, que proveeix el cartutx de fibres dels nutrients per al manteniment de les colònies inoculades i al qual s’afegeixen els antibiòtics a estudiar.
• Un reservori de residu.
• Un reservori de diluent.
• Un sistema de bombes que manté els líquids en constant moviment, adaptat als diferents estudis segons els paràmetres farmacocinètics del fàrmac en estudi.

Mitjançant l'ús de cartutxos amb accessos controlats, es pot avaluar el creixement bacterià, la sensibilitat a diferents opcions i combinar-ho amb l'estudi dels nivells de fàrmacs. Això permet obtenir els paràmetres òptims de farmacocinètica i farmacodinàmica (PK/PD), és a dir, les condicions més adequades d'administració i dosificació, com ara dosis màximes, concentracions mínimes i perfusió contínua, entre altres. A més, també permet trobar les combinacions de fàrmacs més eficaces. Aquesta aproximació és important no només per controlar l'aparició de colònies resistents a dosis subòptimes, sinó també per evitar-les.

Un espai dedicat al nostre valuós equip de persones que pretén donar a conèixer en profunditat qui hi ha darrere del professional. Un racó on teixir les històries, experiències i pensaments que parlen de qui som des de la proximitat.

Clica, suma't i fem xarxa!

Donar-me de baixa