“Els exercicis de sant Ignasi només defineixen un mètode. El contingut, l’hi posa cadascú. Com quan llegim les instruccions d’una rentadora per fer-la funcionar, l’acompanyant ofereix un camí. Depèn de tu seguir-lo!”, em diu Glòria Andrés amb una gran rialla mentre parlem dels exercicis d’estiu que ella acompanyarà el mes d’agost. I és que del 14 al 18 d’agost, la Casa d’Espiritualitat del Miracle organitza una exercicis de caire ignasià, oberts a tothom qui senti la inquietud –el rum-rum de la rentadora?– dins seu: ganes de pregar, recerca de sentit, necessitat de prendre decisions, inquietud per canviar, incomoditat davant la vida que es porta, ganes de treure la pols a les nostres inquietuds bàsiques, interrogants per al futur. De motivacions n’hi ha tantes com persones. Fer exercicis comporta fer atenció a això que es cou dins nostre i que ens incomoda, confiar en l’Esperit, no témer el silenci, deixar-se acompanyar i obrir-se a l’aventura. La natura, la pregària, la petita comunitat dels exercicis hi fa la resta. Aquesta és l’experiència que promouen moltes comunitats eclesials i que us recomanem.
En aquest cas, han estat promoguts per la Casa d’Espiritualitat del Miracle i també per la Pastoral Obrera de Catalunya. No tant per fer proselitisme dels moviments obrers d’acció catòlica, sinó per contribuir a crear un espai de trobada autèntica entre el Senyor i cadascú de nosaltres, partint de la nostra manera de ser, del nostre entorn concret, de la nostra vida quotidiana. Els fruits d’aquesta trobada segur que seran tan variats com els participants, les seves històries i els seus anhels. I potser inesperats. D’això es tracta.
Podríem fer també espais de formació sobre mil temes socials importants, o desenvolupar noves habilitats o conèixer millor la Doctrina Social de l’Església, però els exercicis ignasians, ni que siguin amb només cinc dies, de fet són l’experiència més profunda que podem oferir. Profunda i completa, té en compte raó i pensament, emocions, patiments, compromís, projectes... Embolcalla la nostra persona, respectant sempre la llibertat de cadascú. És una experiència de comunió i d’arrelament a la realitat.
També ens ha semblat especialment oportú aquest espai, perquè cada cop resulta més difícil mantenir l’esperança en aquest món que vivim: l’emergència climàtica, l’esperit bel·licista, el menyspreu als drets humans, la polarització política, l’afebliment de l’estat del benestar i l’amenaça de l’extrema dreta. Temps difícils, però no pas més que els que molta gent ha viscut sempre. Ens cal, això sí, refermar les nostres opcions, com diu Pau a la carta als Romans (12,9-13): “Que l’amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. Estimeu-vos afectuosament amb un amor fratern, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres. Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d’esperit, serviu el Senyor. Que l’esperança us ompli d’alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l’oració. Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l’hospitalitat”.
Hem demanat a Glòria Andrés, mestra, laica, membre de la comunitat de la Barceloneta, llicenciada en Pedagogia i diplomada en Ciències Religioses, i amb molta experiència com a acompanyant d’exercicis, que ens hi ajudi.
Ah, i els menors de 30 anys tindran un descompte important, atesa la precarietat econòmica en què han de viure molts joves.
Aquí podeu trobar el programa. I aquí us hi podeu inscriure. Si voleu més informació, escriviu a pastoral.obrera.cat@gmail.com.
